dilluns, 28 de juliol de 2014

L'estiu a Skåne

Desprès d'un hivern que els locals defineixen com a "un hivern calent" ja que comparat amb els 2 anteriors sembla ser que ha sigut poc fred i curt, la primavera passa deixant la ciutat de Lund amb carrers estrets plens de roses vermelles i els jardins amb margarites de mil colors entre miles d'altres flors precioses. 

Un cop els camps de colza grocs a més no poder perden el color i deixen pas a l'esplendor dels camps de blat, la calor comença a notar-se. 


Un cap de setmana de sol i amb més de 20ºC és el perfecte per als suecs per anar a la platja. 


Lomma, Bjärred, Falsterbo i la costa de Simrishamn s'omplen de cotxes amb famílies de no menys d'un fill cadascuna per anar a prendre el bany i fer el picnic a la blanca sorra. 


Lund queda deserta, els 40.000 estudiants que viuen a la ciutat durant l'època d'estudis han desaparegut i només queden els locals i alguns turistes amb el mapa en mà. M'agrada perquè és ara quan un pot apreciar més la ciutat i les seves places i carrerons. 


Prendre un gelat a la plaça Stortorget (plaça gran) sembla ser imprescindible per a ells sempre que van al centre, per descomptat, amb bicicleta. 


El sol surt allà les 4:30 del matí i no ens deixa fins quasi les 10h del vespre regalant-nos així les hores de llum que en pren durant l'hivern. 


Fa calor. No em pensava que tot i sent a Suècia, a Skane poguès fer 27ºC de calor. 


És només ara quan s'agraeix aquest vent constant ja que et refresca una mica i et fa el caminar pel carrer un passeig més bo. A l'hivern aquest mateix vent és el que et congela la cara i les cames.


Aprofito el tenir la Sommarkort per viatjar gratuïtament amb tren per tota la comarca arribant així a la part Nord, a Ängelholm, on un bosc separa la ciutat de la platja i on es troba un curiós monument a un plat volador que segons diuen al 1946 suposadament va aterrar. 


    Restaurant a la platja de Bjärred




   Granja de Sandby 




                              Monument al plat volador d'Ängelholm 




Bosc de Kronoskogen 


Vaixells al port de Vikhög









diumenge, 19 de gener de 2014

Neu

Desprès de Nadal, l'hivern ha arribat finalment a Lund. 

Tot i que va nevar un dissabte de Novembre, el dia següent la pluja se la va endur tota. 

En canvi, aquesta setmana, va començar a nevar un dia i no ha parat, a vegades amb flocs de neu molt grans i d'altres tan sols minúscules gotes d'aigua congelades. 

Aviat farà un any que sóc aquí i encara no em sé acostumar a aquest vent gèlid que es cola per totes les costures de la teva roba i et crema la cara. Però és el mateix vent el què em diu que he arribat a Lund tant bon punt surto del tren que ve de l'aeroport. 

Durant aquest mes he vist molt poc el sol, i en els moments que es deixa veure, que sol ser per pocs minuts, tots els ex-patriats ens queden parats i deixem les nostres activitats per estar sota aquesta llum calenta que entra a través del vidre, no importa si estàvem cuinant, fent exercici o parlant entre nosaltres, tan fa, ens interessa més rebre els raigs del sol, com si fós la nostra energia vital. I de fet, ho és. Els dies són molt grisos i quan està núvol la llum és limitada. 

Per ara, les temperatures no han baixat gaire, un dia vam arribar a -6ºC, però crec que aniran baixant de mica en mica en aquestes pròximes setmanes. 

La veritat és que m'està costant bastant el fet d'estar sola aquí. No és pel tema de l'idioma, tothom sap anglès i és fàcil fer-te entendre si el saps, per suposat que sense saber anglès no dubtaria en anar a cursos intensius de suec, però per ara em serveix i m'és suficient el conèixer quatre paraules.  Però el fred i el caràcter tancat dels suecs, que no vol dir que no siguin simpàtics i amables, però sí que no és fàcil arribar a entrar dins de la seva vida fins al punt de que et convidin a casa per dinar o simplement per anar a fer una cervesa desprès de la feina fa que no sigui fàcil i que anyori a la meva gent i els meus paissatges tant estimats. 

El fred fa que tinguis ganes d'anar a casa i quedar-te al sofà amb la manta i una tassa de té a la mà, i quan surt el sol tens una hiperactivitat que no te l'acabes. Però ara a l'hivern, a les 4h de la tarda ja és fosc com negra nit, i a les 5h, només tinc ganes d'anar a dormir, fins que m'adono que encara he de sopar i queden moltes hores per ser la nit. 

És molt bo el fet d'apuntar-se a un gimnàs, la majoria dels suecs fan activitat física al gimnàs a part de sortir a còrrer a les 6h del matí mentres està nevant tot passejant el crio amb el cotxet, però el anar al gimnàs t'ajuda a tenir energia i a estar actiu no només físicament, sinó també mentalment. 

Realment veig fàcil el poder agafar una depressió aquí, si ets una persona que et costa relacionar-te i estàs sol sense conèixer a ningú, pot ser molt difícil el pas dels dies i veure que res no canvia i més si et canses d'intentar conèixer a gent, almenys estrangers que estiguin a la mateixa situació que tu. 

Tinc una gran sort de tenir amics que ja els coneixia! entre els uns i els altres ens ajudem quan necessitem alguna cosa o en els dies que no ens trobem bé, fem activitats junts i ens expliquem les nostres aventures en aquest país. Segons com, ens fem el nostre petit país parlant català o castellà i cuinant i menjant els nostres plats típics. 

Estic contenta a la feina, faig el què m'agrada i tinc un supervisor i jefe que són els millors que podria haver tingut. 

Els suecs són puntuals, compromesos, treballadors i, dins la seva estructura matricial una mica desorganitzada i milers de reunions, són productius i eficients. Valoren la seva vida privada desprès de la feina, la feina és feina, i la vida privada comença desprès de sortir del treball a la tarda. Però és molt fàcil rebre algun e-mail d'algun company un diumenge tarda, no és pas perquè senti la necessitat d'enviar-te'l i estar pendent del mail, no, és perquè li agrada la feina i no espera que tu li contestis immediatament, entendrà si no ho fas.

Si m'agrada Suècia? sí, m'agrada, però encara no he arribat a sentir-m'hi com a casa, no és casa meu i de fet, no sé si ho podrà ser mai. Potser quan hagi passat aquest hivern i tornin els mesos de llum canviaré d'opinió, però per ara és el què sento. 

Mentrestant, la neu cobreix els camps els carrers i les teulades, i gràcies a la neu, hi ha més llum.