Un cop els camps de colza grocs a més no poder perden el color i deixen pas a l'esplendor dels camps de blat, la calor comença a notar-se.
Un cap de setmana de sol i amb més de 20ºC és el perfecte per als suecs per anar a la platja.
Lomma, Bjärred, Falsterbo i la costa de Simrishamn s'omplen de cotxes amb famílies de no menys d'un fill cadascuna per anar a prendre el bany i fer el picnic a la blanca sorra.
Lund queda deserta, els 40.000 estudiants que viuen a la ciutat durant l'època d'estudis han desaparegut i només queden els locals i alguns turistes amb el mapa en mà. M'agrada perquè és ara quan un pot apreciar més la ciutat i les seves places i carrerons.
Prendre un gelat a la plaça Stortorget (plaça gran) sembla ser imprescindible per a ells sempre que van al centre, per descomptat, amb bicicleta.
El sol surt allà les 4:30 del matí i no ens deixa fins quasi les 10h del vespre regalant-nos així les hores de llum que en pren durant l'hivern.
Fa calor. No em pensava que tot i sent a Suècia, a Skane poguès fer 27ºC de calor.
És només ara quan s'agraeix aquest vent constant ja que et refresca una mica i et fa el caminar pel carrer un passeig més bo. A l'hivern aquest mateix vent és el que et congela la cara i les cames.
Aprofito el tenir la Sommarkort per viatjar gratuïtament amb tren per tota la comarca arribant així a la part Nord, a Ängelholm, on un bosc separa la ciutat de la platja i on es troba un curiós monument a un plat volador que segons diuen al 1946 suposadament va aterrar.
Restaurant a la platja de Bjärred
Granja de Sandby
Monument al plat volador d'Ängelholm
Bosc de Kronoskogen
Vaixells al port de Vikhög
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada