diumenge, 24 de febrer de 2013

Ginebra i Yvoire: vent, fred, gel i fondue!

Aquest matí, tot i la dolenta previsió del temps, ens hem llevat a -1ºC (amb una sensació de -8ºC degut al vent).  

El sol ha sortit per ensenyar-nos el mont Jura just davant del nostre edifici a Ferney-Voltaire.  

Jura és una muntanya que s'eleva verticalment sense clemència, tota coberta de neu i que, cada vegada que te la mires, et recordo lo insignificant que ets. (Ja no cal comentar la sensació de petitesa al veure el Mont Blanc). 

Desprès d'esmorzar visitem el CERN, som els únics turistes..., segurament la gent no té gaire motivació per visitar un lloc així en cap de setmana, tots deuen estar a les pistes d'esquí dels Alps propers. 



Deixem Meyrin i anem al centre de Ginebra per caminar pels estrets i empinats carrerons i entrem dins la catedran de Sant Pere. 

Per dinar una fondue interminable amb patates i pa. 

Desprès de dinar hem anat fins a Yvoire, un poble medieval a la part francesa, arran del Llac Léman, just al costat oposat a Lausanne. 





Al tornar, han començat a caure volves de neu, a veure demà com em trobaré el cotxe! 

Demà les 7h hem d'estar en peu i a les 8h marxem direcció Heidelberg per dinar amb una amiga, i continuarem fins a Hamburg.  Total són unes 10h si fa no fa de trajecte.

Per cert, dormo dins un sac de dormir i a sobre el nórdic, tinc un fred!... ai quin fred patiré a Suècia! 













dissabte, 23 de febrer de 2013

De Catalunya a Ginebra

A les 9h del matí, sortim de casa amb neu i fins passat Sant Hilari Sacalm no deixem el paissatge nevat.  


Passem Perpinyà, una tramuntana fortíssima, i a les muntanyes el vent aixeca   la neu fent-la voleiar. 





Un accident prop de Grenoble ens fa estar parats durant 1h aproximadament, neva moltíssim, el cotxe queda tot blanc. Se'ns fa fosc, són les 6h i no para de nevar i nevar. 

Passem la frontera cap a Suïssa allà les 7h, ja tenim la Vignette!! Arribem a Ferney-Voltaire ben cansats. 

Demà, a visitar Ginebra si el temps ens ho permet. Temperatura: -4ºC, sensació de -10ºC!! 




divendres, 22 de febrer de 2013

Countdown! El compte enrere...

Què més fer quan ja només queda esperar a que arribi el moment?

Tothom em demana si estic nerviosa. Bé, una mica sí, però tampoc els què m'hauria imaginat. Suposo que ja fa temps que estic mentalitzada de que aquest dia arribaria tard o d'hora. 

A sobre el llit dues maletes, totes plenes de roba i coses necessàries pels meus primers dies allà fins que arribi la furgoneta de la mudança el dia 1, dia que començaré a treballar. Sembla ser que la furgoneta que havia de venir ahir va tenir un accident, i vindran amb una de diferent aquest dia 26. 

La previsió del temps sí que em preocupa ja que aquesta nit nevarà, demà matí despertarem amb una terra  blanca i freda tota congelada, a la que li diré adéu tot creuant per la Jonquera i amunt. 

L'amic Albert escriu des de Rumb al Sud, en aquest cas jo vaig Rumb al Nord.

Hi ha persones que m'han dit que miri de recordar el moment en que creui la frontera, just els segons abans, i també els segons desprès. Intentaré captar dins el meu cor i cap, aquests instants en els que deixaré aquest petit país i passaré a la meva nova aventura trepitjant terreny desconegut.

He dit adéu a les últimes persones, apilat a l'entrada de casa les caixes i paquets que demà cuidadosament intentaré incavir en el maleter del meu cotxe, he sopat, i ara, ja només queda esperar. 

La ruta serà anar a Ginebra demà i quedar-nos fins dilluns al matí.

Dilluns, dinarem a Heidelberg amb una bona amiga que viu allà i desprès pujarem fins a Hamburg on pararem a dormir.

Dimarts deixarem Alemanya per creuar el sud de Dinamarca i entrar a Suècia per Malmö.

El meu viatge tot i que va començar en el moment en que vaig acceptar la plaça, comença realment demà a les 8h quan pugi al cotxe i deixi casa meu, el meu poble, la comarca, i Catalunya. 

Ara, apoio el meu cap sobre el pit de la meva àvia, m'encanta el seu pujar i baixar al respirar i com m'acarona els cabells. 

Ella mira una película tota concentrada. Miro la seva tauleta de nit, tota plena de papers, però a la vegada ben ordenats, el seu vell despertador ja no hi és, ara n'ocupa el seu lloc un de nou que fa dies li vam comprar; les agulles fan el tic-tac prou alt com per a que les senti. Crec que em quedaré un rato més així amb ella.  

Us envio una forta abraçada a tots i sobretot als qui no he pogut quedar abans de marxar.

Faré la última maleta amb totes les coses que no són roba, ni llibres, ni tan sols medecines o el raspall de dents, sinó que són totes aquelles coses que vull recordar, els somriures, abraçades, converses, amb tu, amb ella, nits amb els amics, amb la família, amb tots vosaltres, i ho guardaré, hi quebrà tot, tot dins la maleta del meu cor!

Una abraçada! us tindré informats! :)  











diumenge, 10 de febrer de 2013

Quin model vols?

El meu primer contacte amb la cultura sueca va ser fa uns 5 anys, quan vaig conèixer a la científica amb la que hauría de treballar des de llavors i fins fa ben poc. 

Els que ja la coneixeu no cal que us digui el què en penso, però crec que no reflexa l'actitud i personalitat de les persones del seu país.

El segon contacte va ser quan vaig anar a fer l'entrevista de feina a Lund. 

L'entrevista no va ser per res, similar a les que havia fet abans a Suïssa, Anglaterra, Holanda..., mai havia rigut com ho vaig fer en aquella entrevista, i tampoc mai m'havia sentit tant còmode i tranquila fent la meva presentació del CV. 

Tots els allà presents, asseguts, mirant-me i escoltant-me, em van fer preguntes simplement per a conèixer més sobre mi, però mai amb malícia per fer-me quedar en evidència. 

Vaig sortir molt sorpresa aquella dia, tot pensant que encara que no em donguèssin la plaça, havia sigut una bona experiència.

Desprès de l'entrevista, em van explicar més sobre l'estat del projecte i evolució, i també em van fer una visita a les instal·lacions (cosa que no tothom ho fa).

Just abans de Nadal em va trucar el Cap d'Enginyeria per donar-me la notícia de que m'havíen donat la plaça, també em va fer saber de que m'ajudaríen amb el que poguéssin i em formarien, i que, si "fallàvem" en el projecte, doncs que ja miraríem d'arreglar-ho. 

Aquesta ja no em va semblar una frase que diría un "cap" de qualsevol empresa d'aquí, però bé, em va animar i motivar a començar a treballar amb ells.

Aquest divendres, vaig rebre un mail seu, (dia que, més endavant, vaig descobrir que ell el tenia de vacances), dient-me que m'havien comprat un ordinador i un portàtil i que sisplau escollís entre dos models de móvil i que li digués de quin color el volía que ell l'aniria a comprar. 

Com? Des de quan un jefe et demana que "Quin model vols?" !!!!  això sí que no m'havia passat mai abans... bé, crec, que hauré de començar a acceptar la idea de que possiblement sí que existeixen els jefes que es preocupen per a que les persones que tenen al seu càrrec estigui contentes..

Demà, renovar-me el passaport, mirar quan puc fer la revisió al cotxe, canviar uns quants euros a swedish kronas, i moltes coses més!