Tothom em demana si estic nerviosa. Bé, una mica sí, però tampoc els què m'hauria imaginat. Suposo que ja fa temps que estic mentalitzada de que aquest dia arribaria tard o d'hora.
A sobre el llit dues maletes, totes plenes de roba i coses necessàries pels meus primers dies allà fins que arribi la furgoneta de la mudança el dia 1, dia que començaré a treballar. Sembla ser que la furgoneta que havia de venir ahir va tenir un accident, i vindran amb una de diferent aquest dia 26.
La previsió del temps sí que em preocupa ja que aquesta nit nevarà, demà matí despertarem amb una terra blanca i freda tota congelada, a la que li diré adéu tot creuant per la Jonquera i amunt.
L'amic Albert escriu des de Rumb al Sud, en aquest cas jo vaig Rumb al Nord.
Hi ha persones que m'han dit que miri de recordar el moment en que creui la frontera, just els segons abans, i també els segons desprès. Intentaré captar dins el meu cor i cap, aquests instants en els que deixaré aquest petit país i passaré a la meva nova aventura trepitjant terreny desconegut.
He dit adéu a les últimes persones, apilat a l'entrada de casa les caixes i paquets que demà cuidadosament intentaré incavir en el maleter del meu cotxe, he sopat, i ara, ja només queda esperar.
La ruta serà anar a Ginebra demà i quedar-nos fins dilluns al matí.
Dilluns, dinarem a Heidelberg amb una bona amiga que viu allà i desprès pujarem fins a Hamburg on pararem a dormir.
Dimarts deixarem Alemanya per creuar el sud de Dinamarca i entrar a Suècia per Malmö.
El meu viatge tot i que va començar en el moment en que vaig acceptar la plaça, comença realment demà a les 8h quan pugi al cotxe i deixi casa meu, el meu poble, la comarca, i Catalunya.
Ara, apoio el meu cap sobre el pit de la meva àvia, m'encanta el seu pujar i baixar al respirar i com m'acarona els cabells.
Ella mira una película tota concentrada. Miro la seva tauleta de nit, tota plena de papers, però a la vegada ben ordenats, el seu vell despertador ja no hi és, ara n'ocupa el seu lloc un de nou que fa dies li vam comprar; les agulles fan el tic-tac prou alt com per a que les senti. Crec que em quedaré un rato més així amb ella.
Us envio una forta abraçada a tots i sobretot als qui no he pogut quedar abans de marxar.
Faré la última maleta amb totes les coses que no són roba, ni llibres, ni tan sols medecines o el raspall de dents, sinó que són totes aquelles coses que vull recordar, els somriures, abraçades, converses, amb tu, amb ella, nits amb els amics, amb la família, amb tots vosaltres, i ho guardaré, hi quebrà tot, tot dins la maleta del meu cor!
Una abraçada! us tindré informats! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada