Hola
gent!
Sento
no haver escrit res fins ara, encara no he pogut contractar Internet a casa ja
que no tinc el NIE suec i per tant he d’agafar el Wi-fi dels bar son vaig a
berenar o bé de a feina.
L’empresa
m’ha donat un mòbilque té 3G però no m’agrada gens escriure gaire en aquest
teclat tant petit.
La
nostra arribada a Lund va ser dimarts, vam travessar des de Dinamarca cap a
Suècia pel pont de Öresund de 8km de llarg.
Els
cotxes van per la part superior i la via del tren passa per sota. Es diu que és
el pont d’estructura de cables, amb més calçada (30m) i amb via de tren, més
llarg.
Quan
vam ser a Lund no feia gaire bon dia, estava núvol, però no feia prou fred com
per aturar-nos a anar a fer una volta per la ciutat, per sort, a la tarda va
sortir el sol i tota la gent, allà les 4h de la tarda va sortir de la feina i els
carrers estaven plens de gent en busca de la llum i l’escalforeta que, tot i
que no és real ja que poc escalfa el sol, sí que dóna una sensació de benestar…
Dimecres
a la tarda em van donar les claus del pis i finalment vam poder entrar a a
deixar-hi les coses que duiem al cotxe. (Les dues plantes que em vaig endur de
casa han sofert una congelació parcial de tron i branques… a veure si
sobreviuen. )
La
veritat és que el pis està molt millor que a les fotos. Té parquet a terra, i
és molt nou.
Aquí
tothom va descalç dins de casa, el mateix propietari al venir i entrar es va
descalçar mentres jo anava amb les bambes sense parar-hi compte de que estava
fent una cosa “incorrecta”. Ara vaig amb les sabatilles, noi.. fa fred anant
descalç!
El meu
carrer consta de varies casetes a la dreta i a l’esquerra els blocs de pisos
que semblen com casetes unifamiliars, jo estic en un dels baixos, tots ells amb
1 sola habitació doble, sala d’estar, bany i cuina.
Cada
pis disposa del seu traster i plaça de parquing exterior, sembla ser que el
tema pàrquings dins d’un cobert o subterranis no els hi va, i és un engorro el
haver de rascar cada matí el vidre del cotxe per a treure el gel! Però bé, crec
que ja s’ho prenen com a una activitat esportiva mantinal.
Em va
demanar també si m’agradava cuinar amb espècies, doncs tenen al jardí una zona
on hi ha tot de plantes aromàtiques com farigola, salvia, etc.. per als veïns,
tots en podem agafar si volem. També tenen, i es pot demanar, petites zones com
per a tenir el teu hort.
Quan
ell va marxar vaig obrir aquest totxo de carpesà i a dins em trobo els manuals
dels electrodomèstics, el telèfon del noi que m’ajudarà si s’ha de reparar
qualsevol cosa (un noi de Croàcia molt simpàtic i que ja em vol vendre una tele
petita, segurament se la vol treure de sobre), també hi havia el “com reciclar
i fer-ho bé”, he contat uns 7 diferents containers per a tenir-ho tot separat.
Ja
us podeu imaginar el merder de pots i bosses que tinc dins la cuina per a
fer-ne la sel·lecció correctament, perquè clar! No és el mateix una ampolla de
vidre transparent que una de color verd!!
La
veritat és que estic molt contenta amb el pis i espero estar-hi a gust i
fer-me’l meu.
A l’entrada
ja hi tinc l’estora que prou bé indica que sóc catalana “Benvingut a la
república independent de casa meva”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada