dimecres, 20 de març de 2013

Una sirena, molt vent, i irlandesos per tot arreu

Aquest diumenge va tocar explorar la ciutat de Copenhagen, s'hi pot arribar fàcilment des de Lund agafant el tren, i amb uns 40min més o menys ja ets al centre de la ciutat. 

La primera cosa que vam visitar va ser la famosa Sirena, o com ells l'anomenen "Lille Havfrue". Sempre havia pensat que seria més gran, però un cop hi ets a davant, l'estàtua es petitona i maca. Just a tocar del port i suportant uns vents fortíssims, ella segueix allà mirant el mar i els vaixells que entren i surten. 



La ciutat és gran, 1 milió i casi 200 mil habitants, però "Køvenhavn" té un bon centre amb places i carrers peatonals on poder caminar i passejar, sempre i quan tinguis la voluntat de suportar el vent que es cola per tots els carrers, independentment de la direcció d'aquests, i amb això vull dir que la idea de "si anem pels carrers paral·lels al riu no hi haurà vent" és errònia. 

Em sorpèn molt el veure tot un barri amb carrers i cases completament iguals,  cases taronjes una darrere de l'altra, i entre una façana i la del davant, cotxes i bicicletes aparcades o bé un jardinet d'herba com una petita muntanya. Potser temps enrere eren les cases dels treballadors d'alguna indústria propera. 


Aprop de la Sireneta hi ha un fort militar que, vist des de dalt, té la forma d'una estrella. Al voltant, un riu tot congelat i blanc ens mostra una vegada més el fred que fa, i que el sol, tot i ser-hi present, no escalfa prou per a trencar la capa de gel. 


Dins el fort trobem un molí de vent molt ben conservat! 


Quan ja anem cap al centre, anem trobant tot de carrers estrets plens de bars on prendre el té i restaurants de tot tipus de cuina. 

Els edicifis més importants de la ciutat com l'Ajuntament destaquen completament de la resta d'arquitectura que trobes uns carrers més enllà pels seus ornaments i figures daurades. 




Un gran event ens salva la tarda, és Sant Patrici i, per resguardar-nos de la ventada, entrem a un Irlandés on toquen música en directe i ens hi quedem durant varies hores disfrutant de les cançons tradicionals. No m'hauria imaginat mai que hi haugèssin tants irlandesos en un ciutat com aquesta!


Un altre dia tornaré per intentar trobar el carrer "Nyhavn" amb les cases de colors davant del riu i els vaixells. Aquest dia no el vaig saber trobar. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada