L'estiu a Skåne

Desprès d'un hivern que els locals defineixen com a "un hivern calent" ja que comparat amb els 2 anteriors sembla ser que ha sigut poc fred i curt, la primavera passa deixant la ciutat de Lund amb carrers estrets plens de roses vermelles i els jardins amb margarites de mil colors entre miles d'altres flors precioses. 

Un cop els camps de colza grocs a més no poder perden el color i deixen pas a l'esplendor dels camps de blat, la calor comença a notar-se. 

Un cap de setmana de sol i amb més de 20ºC és el perfecte per als suecs per anar a la platja. 

Lomma, Bjärred, Falsterbo i la costa de Simrishamn s'omplen de cotxes amb famílies de no menys d'un fill cadascuna per anar a prendre el bany i fer el picnic a la blanca sorra. 

Lund queda deserta, els 40.000 estudiants que viuen a la ciutat durant l'època d'estudis han desaparegut i només queden els locals i alguns turistes amb el mapa en mà. M'agrada perquè és ara quan un pot apreciar més la ciutat i les seves places i carrerons. 

Prendre un gelat a la plaça Stortorget (plaça gran) sembla ser imprescindible per a ells sempre que van al centre, per descomptat, amb bicicleta. 

El sol surt allà les 4:30 del matí i no ens deixa fins quasi les 10h del vespre regalant-nos així les hores de llum que en pren durant l'hivern. 

Fa calor. No em pensava que tot i sent a Suècia, a Skane poguès fer 27ºC de calor. 

És només ara quan s'agraeix aquest vent constant ja que et refresca una mica i et fa el caminar pel carrer un passeig més bo. A l'hivern aquest mateix vent és el que et congela la cara i les cames.

Aprofito el tenir la Sommarkort per viatjar gratuïtament amb tren per tota la comarca arribant així a la part Nord, a Ängelholm, on un bosc separa la ciutat de la platja i on es troba un curiós monument a un plat volador que segons diuen al 1946 suposadament va aterrar. 

    Restaurant a la platja de Bjärred

   Granja de Sandby 

                              Monument al plat volador d'Ängelholm 

Bosc de Kronoskogen 

Vaixells al port de Vikhög

Neu

Desprès de Nadal, l'hivern ha arribat finalment a Lund. 

Tot i que va nevar un dissabte de Novembre, el dia següent la pluja se la va endur tota. 

En canvi, aquesta setmana, va començar a nevar un dia i no ha parat, a vegades amb flocs de neu molt grans i d'altres tan sols minúscules gotes d'aigua congelades. 

Aviat farà un any que sóc aquí i encara no em sé acostumar a aquest vent gèlid que es cola per totes les costures de la teva roba i et crema la cara. Però és el mateix vent el què em diu que he arribat a Lund tant bon punt surto del tren que ve de l'aeroport. 

Durant aquest mes he vist molt poc el sol, i en els moments que es deixa veure, que sol ser per pocs minuts, tots els ex-patriats ens queden parats i deixem les nostres activitats per estar sota aquesta llum calenta que entra a través del vidre, no importa si estàvem cuinant, fent exercici o parlant entre nosaltres, tan fa, ens interessa més rebre els raigs del sol, com si fós la nostra energia vital. I de fet, ho és. Els dies són molt grisos i quan està núvol la llum és limitada. 

Per ara, les temperatures no han baixat gaire, un dia vam arribar a -6ºC, però crec que aniran baixant de mica en mica en aquestes pròximes setmanes. 

La veritat és que m'està costant bastant el fet d'estar sola aquí. No és pel tema de l'idioma, tothom sap anglès i és fàcil fer-te entendre si el saps, per suposat que sense saber anglès no dubtaria en anar a cursos intensius de suec, però per ara em serveix i m'és suficient el conèixer quatre paraules.  Però el fred i el caràcter tancat dels suecs, que no vol dir que no siguin simpàtics i amables, però sí que no és fàcil arribar a entrar dins de la seva vida fins al punt de que et convidin a casa per dinar o simplement per anar a fer una cervesa desprès de la feina fa que no sigui fàcil i que anyori a la meva gent i els meus paissatges tant estimats. 

El fred fa que tinguis ganes d'anar a casa i quedar-te al sofà amb la manta i una tassa de té a la mà, i quan surt el sol tens una hiperactivitat que no te l'acabes. Però ara a l'hivern, a les 4h de la tarda ja és fosc com negra nit, i a les 5h, només tinc ganes d'anar a dormir, fins que m'adono que encara he de sopar i queden moltes hores per ser la nit. 

És molt bo el fet d'apuntar-se a un gimnàs, la majoria dels suecs fan activitat física al gimnàs a part de sortir a còrrer a les 6h del matí mentres està nevant tot passejant el crio amb el cotxet, però el anar al gimnàs t'ajuda a tenir energia i a estar actiu no només físicament, sinó també mentalment. 

Realment veig fàcil el poder agafar una depressió aquí, si ets una persona que et costa relacionar-te i estàs sol sense conèixer a ningú, pot ser molt difícil el pas dels dies i veure que res no canvia i més si et canses d'intentar conèixer a gent, almenys estrangers que estiguin a la mateixa situació que tu. 

Tinc una gran sort de tenir amics que ja els coneixia! entre els uns i els altres ens ajudem quan necessitem alguna cosa o en els dies que no ens trobem bé, fem activitats junts i ens expliquem les nostres aventures en aquest país. Segons com, ens fem el nostre petit país parlant català o castellà i cuinant i menjant els nostres plats típics. 

Estic contenta a la feina, faig el què m'agrada i tinc un supervisor i jefe que són els millors que podria haver tingut. 

Els suecs són puntuals, compromesos, treballadors i, dins la seva estructura matricial una mica desorganitzada i milers de reunions, són productius i eficients. Valoren la seva vida privada desprès de la feina, la feina és feina, i la vida privada comença desprès de sortir del treball a la tarda. Però és molt fàcil rebre algun e-mail d'algun company un diumenge tarda, no és pas perquè senti la necessitat d'enviar-te'l i estar pendent del mail, no, és perquè li agrada la feina i no espera que tu li contestis immediatament, entendrà si no ho fas.

Si m'agrada Suècia? sí, m'agrada, però encara no he arribat a sentir-m'hi com a casa, no és casa meu i de fet, no sé si ho podrà ser mai. Potser quan hagi passat aquest hivern i tornin els mesos de llum canviaré d'opinió, però per ara és el què sento. 

Mentrestant, la neu cobreix els camps els carrers i les teulades, i gràcies a la neu, hi ha més llum. 

Pasqua: ous pintats, plomes de colors, i Princess Cake

Si ja era una adicta als dolços suecs, als Kanelbullars que em tornen boja, i també als muffins de xocolata, els de fruits vermells.. tots; avui, per acabar de rematar-ho, he provat el famós Princess Cake.

( http://es.wikipedia.org/wiki/Prinsesst%C3%A5rta )

Es basa en un pastís amb cobertura de massapà que, a l'hivern la cobertura és de color verd, però ara per Pasqua és de color groc. 

El què m'ha fet més gràcia de tot plegat és la forma dels pastissos, 3 pollets grocs badant boca a sobre la taula. 

El més espectacular però, ha sigut al tallar el pastís, la cobertura és de massapà, sí, però a l'interior hi ha una base de pa de pessic i a sobre 3 capes alternades de nata, crema i mermelada!! a mi m'ha faltat una mica de Moscatell per fer-ho baixar.. però ha valgut la pena fer l'esforç ;) 

Per la recepta: http://www.marcussamuelsson.com/recipe/swedish-princess-cake-recipe

Porc amb salsa dolça de fruites i cardamom

Avui m'he inventat una recepta amb les coses que tenia a la nevara i en llauna, i ha resultat un plat molt bo, així que la comparteixo amb vosaltres per si us animeu a provar-la! 

INGREDIENTS:

- Llom de porc o llonza, també es podria fer amb vedella suposo.

- 1 llauna de prèssec en almívar

- 1 llauna de pera en almívar

- groselles fresques

- canyella en pols

- cardamom en pols

- mantega

- sal i pebre

- (si teniu Amaretto o licor dolç similar..)

La carn:

He posat els talls de porc filetejats, amb sal i pebre en una plata de vidre untada de mantega. 

Una mica de líquid de la pera en almívar per sobre els talls de carn, i directe al forn.

La salsa:

L'he fet en una paella, trossejant els prèssecs i la pera, tirant-hi també les groselles, i fregint-ho una miqueta amb mantega. Hi he tirat 1/3 part de l'almívar de la pera i 1/3 part del dels prèssecs. 

Ja cap al final, hi he tirat un polsim de canyella i de cardamom, més cardamom que canyella per a fer-ho més a l'estil "suec" i un rajolí d'Amaretto, ho he deixat fent xup-xup un rato i llest!

Per a menjar el plat bàsicament es tracta de tirar la salsa per sobre el porc ja que a vegades la carn de porc queda una mica seca.. i el gust del cardamom amb les fruites queda molt bé. 

Bon profit!

Una sirena, molt vent, i irlandesos per tot arreu

Aquest diumenge va tocar explorar la ciutat de Copenhagen, s'hi pot arribar fàcilment des de Lund agafant el tren, i amb uns 40min més o menys ja ets al centre de la ciutat. 

La primera cosa que vam visitar va ser la famosa Sirena, o com ells l'anomenen "Lille Havfrue". Sempre havia pensat que seria més gran, però un cop hi ets a davant, l'estàtua es petitona i maca. Just a tocar del port i suportant uns vents fortíssims, ella segueix allà mirant el mar i els vaixells que entren i surten. 

La ciutat és gran, 1 milió i casi 200 mil habitants, però "Køvenhavn" té un bon centre amb places i carrers peatonals on poder caminar i passejar, sempre i quan tinguis la voluntat de suportar el vent que es cola per tots els carrers, independentment de la direcció d'aquests, i amb això vull dir que la idea de "si anem pels carrers paral·lels al riu no hi haurà vent" és errònia. 

Em sorpèn molt el veure tot un barri amb carrers i cases completament iguals,  cases taronjes una darrere de l'altra, i entre una façana i la del davant, cotxes i bicicletes aparcades o bé un jardinet d'herba com una petita muntanya. Potser temps enrere eren les cases dels treballadors d'alguna indústria propera. 

Aprop de la Sireneta hi ha un fort militar que, vist des de dalt, té la forma d'una estrella. Al voltant, un riu tot congelat i blanc ens mostra una vegada més el fred que fa, i que el sol, tot i ser-hi present, no escalfa prou per a trencar la capa de gel. 

Dins el fort trobem un molí de vent molt ben conservat! 

Quan ja anem cap al centre, anem trobant tot de carrers estrets plens de bars on prendre el té i restaurants de tot tipus de cuina. 

Els edicifis més importants de la ciutat com l'Ajuntament destaquen completament de la resta d'arquitectura que trobes uns carrers més enllà pels seus ornaments i figures daurades. 

Un gran event ens salva la tarda, és Sant Patrici i, per resguardar-nos de la ventada, entrem a un Irlandés on toquen música en directe i ens hi quedem durant varies hores disfrutant de les cançons tradicionals. No m'hauria imaginat mai que hi haugèssin tants irlandesos en un ciutat com aquesta!

Un altre dia tornaré per intentar trobar el carrer "Nyhavn" amb les cases de colors davant del riu i els vaixells. Aquest dia no el vaig saber trobar. 

Productes curiosos

Quan he anat al supermercat aquest matí, m'ha sorprès molt la secció de salses, hi ha una varietat inmensa de diferents salses amb gustos estrambòtics. Qualsevol persona podria pensar que, amb aquest envàs, més que salses són pintures acríl·liques o alguna cosa semblant. 

Un altre producte divertit són els bolets "Portabella"! Un dia d'aquests n'he de comprar i passar-los per la paella amb all i julivert :)

Una de les pastes típiques sueques són els Kanelbullar, pastissets en forma d'espiral, o bé de canyella o bé de "cardomomo" amb sucre per sobre, aviat miraré de fer-ne a casa i en passaré la recepta. 

M'estic tornant una adicta a aquests pastissets tant bons! Aquests ens els van preparar les dones de la neteja per a tots els treballadors, simplement, perquè els feia gràcia convidar-nos, no celebraven pas res. 

Avui, fa fred

7:00 del matí  0C sensació de -10C

Avui, fa fred, m'he llevat sentint el vent arrossegant les fulles del pati.

Mentres camino pel carrer tot anant a buscar l'autobús el vent fred es cola sense pietat per tots els forats del meu gorro de llana, texans, per sota l'anorac i per dins les botes.

Asseguda ja a l'autobús noto com elvent el fa moure com si esteguèssim a un vaixell.

Demà, em posaré mitges a sota els texans.

PRIMER DIA A LA FEINA - 1 de Març 2013

Entro a les 8h, la recepcionista em diu que m’esperi que el meu jefe baixarà a buscar-me.

Passa 1 minut i ja el tinc allà, em dóna la mà i em demana que què tal m’ha anat el viatge fins aquí i si ja tinc on viure.  Sembla content de veure’m allà.

M’ensenya la meva oficina, la comparteixo amb un enginyer mecànic d’uns 50 anys que a primera vista no sembla gaire sociable ni simpàtic. Desprès, em porta a fer una volta per l’edifici tot presentant-me els companys amb qui més treballaré i saltant-se la gent amb qui per ara, no hi tindré tant contacte.

                           Foto de l'oficina on podeu veure on seu el meu company. 

Em mostra on està el menjador, hi ha cafè i té gratuït per a tothom, i dilluns, dimecres i divendres matí passen a dur un cistell amb fruita per a la gent. Agafo un plàtan i me’l poso a la butxaca, me’l menjaré desprès.

Desprès de la volta, em dona un portátil provisional ja que el meu ordinador i portátil definitiu encara no han arribat. També em dona el meu móvil d’empresa, és un model nou i amb una pantalla gegant, no crec que fés falta tenir un model tant car i nou per a treballar, però bé, s’agraeix el gest.

No m’ho hauria pensat mai, però just desprès em diu que “esculli els mobles que vull tenir a l’oficina” que farà venir al noi per a que li indiqui en el catàleg i els compraran.

A Suècia es preocupen molt per l’ergonomia a la feina, em comenta que és important que cadascú s’esculli la cadira, que fins i tot alguns companys han escollit uns mobles que et permeten treballar com mig dempeus durant un rato, i asseguts desprès. Hauré de mirar-me les cadires que té la gent…

Un noi anomenat com el déu Thor s’està 2 hores amb mi explicant-me com entrar a la Intranet de la Universitat, em configura el meu correu i compte i em mostra les diferents pàgines de la universitat, fins i tot tenen una web on hi ha manuals explications sobre com configurar-te el teu móbil sigui de la marca i model que sigui.

 Al cap de 2 hores ve a dir-me que si tot està bé i si em fa falta res, ell té el seu despatx just al costat del meu, crec que em farà més d’una visita per a saber com vaig.

El meu company d’oficina sembla que vol conèixe’m i em demana d’on sóc i on treballava abans. M’explica que ell abans habia treballat a Silicon Valley a San Francisco, i també a Australia. Ara ja entenc el perquè d’aquest gran pòster d’una foto aèria de S.F que tinc a davant meu.

M’explica que ell entra a treballar a les 6h i que marxa a les 3h. Li he dit que si puc, miraré d’entrar abans de les 8h, però sé que no ho cumpliré.

A les 11:45h surto del meu despatx per a trovar-me amb una companya i anar a dinar. Es veu que tothom surt a dinar a les 12h i per no trobar cues marxem abans.

A les 3h el meu company d’oficina marxa. I a les 3:15h ve de nou el meu jefe a dir-me que com vaig i que ell marxa també, es veu que també entra a treballar a les 6h i poc… serà normal doncs entrar tant d’hora?

Crec que si vull veure els meus companys durant algunes hores i poder treballar junts, hauré d’intentar arribar abans de les 8h…

Són les 4h i ja no veig ningú pasar pel passadís, (tenim la porta oberta sempre de l’oficina), els divendres la gent surt abans, i més si fa sol.

A les 5h tanco el meu portátil, tanco amb clau l’oficina, i marxo. Sóc la última en marxar a la meva planta.

Dilluns segon dia de feina i la primera reunió amb els científics.

Arribada a Lund, surt el sol!

Hola gent!

Sento no haver escrit res fins ara, encara no he pogut contractar Internet a casa ja que no tinc el NIE suec i per tant he d’agafar el Wi-fi dels bar son vaig a berenar o bé de a feina.

L’empresa m’ha donat un mòbilque té 3G però no m’agrada gens escriure gaire en aquest teclat tant petit.

La nostra arribada a Lund va ser dimarts, vam travessar des de Dinamarca cap a Suècia pel pont de Öresund de 8km de llarg.

Els cotxes van per la part superior i la via del tren passa per sota. Es diu que és el pont d’estructura de cables, amb més calçada (30m) i amb via de tren, més llarg.

Quan vam ser a Lund no feia gaire bon dia, estava núvol, però no feia prou fred com per aturar-nos a anar a fer una volta per la ciutat, per sort, a la tarda va sortir el sol i tota la gent, allà les 4h de la tarda va sortir de la feina i els carrers estaven plens de gent en busca de la llum i l’escalforeta que, tot i que no és real ja que poc escalfa el sol, sí que dóna una sensació de benestar…

Dimecres a la tarda em van donar les claus del pis i finalment vam poder entrar a a deixar-hi les coses que duiem al cotxe. (Les dues plantes que em vaig endur de casa han sofert una congelació parcial de tron i branques… a veure si sobreviuen. )

La veritat és que el pis està molt millor que a les fotos. Té parquet a terra, i és molt nou.

Aquí tothom va descalç dins de casa, el mateix propietari al venir i entrar es va descalçar mentres jo anava amb les bambes sense parar-hi compte de que estava fent una cosa “incorrecta”. Ara vaig amb les sabatilles, noi.. fa fred anant descalç!

El meu carrer consta de varies casetes a la dreta i a l’esquerra els blocs de pisos que semblen com casetes unifamiliars, jo estic en un dels baixos, tots ells amb 1 sola habitació doble, sala d’estar, bany i cuina.

Cada pis disposa del seu traster i plaça de parquing exterior, sembla ser que el tema pàrquings dins d’un cobert o subterranis no els hi va, i és un engorro el haver de rascar cada matí el vidre del cotxe per a treure el gel! Però bé, crec que ja s’ho prenen com a una activitat esportiva mantinal.

 El propietari em va donar un carpesà de no sé pas quantes fulles i em va dir que m’ho havia de llegir que era important! (tot en suec, clar).

Em va demanar també si m’agradava cuinar amb espècies, doncs tenen al jardí una zona on hi ha tot de plantes aromàtiques com farigola, salvia, etc.. per als veïns, tots en podem agafar si volem. També tenen, i es pot demanar, petites zones com per a tenir el teu hort.

Quan ell va marxar vaig obrir aquest totxo de carpesà i a dins em trobo els manuals dels electrodomèstics, el telèfon del noi que m’ajudarà si s’ha de reparar qualsevol cosa (un noi de Croàcia molt simpàtic i que ja em vol vendre una tele petita, segurament se la vol treure de sobre), també hi havia el “com reciclar i fer-ho bé”, he contat uns 7 diferents containers per a tenir-ho tot separat.  

Ja us podeu imaginar el merder de pots i bosses que tinc dins la cuina per a fer-ne la sel·lecció correctament, perquè clar! No és el mateix una ampolla de vidre transparent que una de color verd!!

La veritat és que estic molt contenta amb el pis i espero estar-hi a gust i fer-me’l meu.

A l’entrada ja hi tinc l’estora que prou bé indica que sóc catalana “Benvingut a la república independent de casa meva”.

Ginebra i Yvoire: vent, fred, gel i fondue!

Aquest matí, tot i la dolenta previsió del temps, ens hem llevat a -1ºC (amb una sensació de -8ºC degut al vent).  

El sol ha sortit per ensenyar-nos el mont Jura just davant del nostre edifici a Ferney-Voltaire.  

Jura és una muntanya que s'eleva verticalment sense clemència, tota coberta de neu i que, cada vegada que te la mires, et recordo lo insignificant que ets. (Ja no cal comentar la sensació de petitesa al veure el Mont Blanc). 

Desprès d'esmorzar visitem el CERN, som els únics turistes..., segurament la gent no té gaire motivació per visitar un lloc així en cap de setmana, tots deuen estar a les pistes d'esquí dels Alps propers. 

Deixem Meyrin i anem al centre de Ginebra per caminar pels estrets i empinats carrerons i entrem dins la catedran de Sant Pere. 

Per dinar una fondue interminable amb patates i pa. 

Desprès de dinar hem anat fins a Yvoire, un poble medieval a la part francesa, arran del Llac Léman, just al costat oposat a Lausanne. 

Al tornar, han començat a caure volves de neu, a veure demà com em trobaré el cotxe! 

Demà les 7h hem d'estar en peu i a les 8h marxem direcció Heidelberg per dinar amb una amiga, i continuarem fins a Hamburg.  Total són unes 10h si fa no fa de trajecte.

Per cert, dormo dins un sac de dormir i a sobre el nórdic, tinc un fred!... ai quin fred patiré a Suècia!