Pestanyes

dimecres, 27 de març del 2013

Pasqua: ous pintats, plomes de colors, i Princess Cake

Si ja era una adicta als dolços suecs, als Kanelbullars que em tornen boja, i també als muffins de xocolata, els de fruits vermells.. tots; avui, per acabar de rematar-ho, he provat el famós Princess Cake.

http://es.wikipedia.org/wiki/Prinsesst%C3%A5rta )

Es basa en un pastís amb cobertura de massapà que, a l'hivern la cobertura és de color verd, però ara per Pasqua és de color groc. 

El què m'ha fet més gràcia de tot plegat és la forma dels pastissos, 3 pollets grocs badant boca a sobre la taula. 

El més espectacular però, ha sigut al tallar el pastís, la cobertura és de massapà, sí, però a l'interior hi ha una base de pa de pessic i a sobre 3 capes alternades de nata, crema i mermelada!! a mi m'ha faltat una mica de Moscatell per fer-ho baixar.. però ha valgut la pena fer l'esforç ;) 

Per la recepta: http://www.marcussamuelsson.com/recipe/swedish-princess-cake-recipe








dimecres, 20 de març del 2013

Porc amb salsa dolça de fruites i cardamom

Avui m'he inventat una recepta amb les coses que tenia a la nevara i en llauna, i ha resultat un plat molt bo, així que la comparteixo amb vosaltres per si us animeu a provar-la! 

INGREDIENTS:

- Llom de porc o llonza, també es podria fer amb vedella suposo.
- 1 llauna de prèssec en almívar
- 1 llauna de pera en almívar
- groselles fresques
- canyella en pols
- cardamom en pols
- mantega
- sal i pebre
- (si teniu Amaretto o licor dolç similar..)


La carn:

He posat els talls de porc filetejats, amb sal i pebre en una plata de vidre untada de mantega. 

Una mica de líquid de la pera en almívar per sobre els talls de carn, i directe al forn.

La salsa:

L'he fet en una paella, trossejant els prèssecs i la pera, tirant-hi també les groselles, i fregint-ho una miqueta amb mantega. Hi he tirat 1/3 part de l'almívar de la pera i 1/3 part del dels prèssecs. 

Ja cap al final, hi he tirat un polsim de canyella i de cardamom, més cardamom que canyella per a fer-ho més a l'estil "suec" i un rajolí d'Amaretto, ho he deixat fent xup-xup un rato i llest!

Per a menjar el plat bàsicament es tracta de tirar la salsa per sobre el porc ja que a vegades la carn de porc queda una mica seca.. i el gust del cardamom amb les fruites queda molt bé. 

Bon profit!



Una sirena, molt vent, i irlandesos per tot arreu

Aquest diumenge va tocar explorar la ciutat de Copenhagen, s'hi pot arribar fàcilment des de Lund agafant el tren, i amb uns 40min més o menys ja ets al centre de la ciutat. 

La primera cosa que vam visitar va ser la famosa Sirena, o com ells l'anomenen "Lille Havfrue". Sempre havia pensat que seria més gran, però un cop hi ets a davant, l'estàtua es petitona i maca. Just a tocar del port i suportant uns vents fortíssims, ella segueix allà mirant el mar i els vaixells que entren i surten. 



La ciutat és gran, 1 milió i casi 200 mil habitants, però "Køvenhavn" té un bon centre amb places i carrers peatonals on poder caminar i passejar, sempre i quan tinguis la voluntat de suportar el vent que es cola per tots els carrers, independentment de la direcció d'aquests, i amb això vull dir que la idea de "si anem pels carrers paral·lels al riu no hi haurà vent" és errònia. 

Em sorpèn molt el veure tot un barri amb carrers i cases completament iguals,  cases taronjes una darrere de l'altra, i entre una façana i la del davant, cotxes i bicicletes aparcades o bé un jardinet d'herba com una petita muntanya. Potser temps enrere eren les cases dels treballadors d'alguna indústria propera. 


Aprop de la Sireneta hi ha un fort militar que, vist des de dalt, té la forma d'una estrella. Al voltant, un riu tot congelat i blanc ens mostra una vegada més el fred que fa, i que el sol, tot i ser-hi present, no escalfa prou per a trencar la capa de gel. 


Dins el fort trobem un molí de vent molt ben conservat! 


Quan ja anem cap al centre, anem trobant tot de carrers estrets plens de bars on prendre el té i restaurants de tot tipus de cuina. 

Els edicifis més importants de la ciutat com l'Ajuntament destaquen completament de la resta d'arquitectura que trobes uns carrers més enllà pels seus ornaments i figures daurades. 




Un gran event ens salva la tarda, és Sant Patrici i, per resguardar-nos de la ventada, entrem a un Irlandés on toquen música en directe i ens hi quedem durant varies hores disfrutant de les cançons tradicionals. No m'hauria imaginat mai que hi haugèssin tants irlandesos en un ciutat com aquesta!


Un altre dia tornaré per intentar trobar el carrer "Nyhavn" amb les cases de colors davant del riu i els vaixells. Aquest dia no el vaig saber trobar. 


dissabte, 9 de març del 2013

Productes curiosos

Quan he anat al supermercat aquest matí, m'ha sorprès molt la secció de salses, hi ha una varietat inmensa de diferents salses amb gustos estrambòtics. Qualsevol persona podria pensar que, amb aquest envàs, més que salses són pintures acríl·liques o alguna cosa semblant. 


Un altre producte divertit són els bolets "Portabella"! Un dia d'aquests n'he de comprar i passar-los per la paella amb all i julivert :)


Una de les pastes típiques sueques són els Kanelbullar, pastissets en forma d'espiral, o bé de canyella o bé de "cardomomo" amb sucre per sobre, aviat miraré de fer-ne a casa i en passaré la recepta. 


M'estic tornant una adicta a aquests pastissets tant bons! Aquests ens els van preparar les dones de la neteja per a tots els treballadors, simplement, perquè els feia gràcia convidar-nos, no celebraven pas res. 

dijous, 7 de març del 2013

Avui, fa fred

7:00 del matí  0C sensació de -10C

Avui, fa fred, m'he llevat sentint el vent arrossegant les fulles del pati.

Mentres camino pel carrer tot anant a buscar l'autobús el vent fred es cola sense pietat per tots els forats del meu gorro de llana, texans, per sota l'anorac i per dins les botes.

Asseguda ja a l'autobús noto com elvent el fa moure com si esteguèssim a un vaixell.

Demà, em posaré mitges a sota els texans.

dilluns, 4 de març del 2013

PRIMER DIA A LA FEINA - 1 de Març 2013


Entro a les 8h, la recepcionista em diu que m’esperi que el meu jefe baixarà a buscar-me.

Passa 1 minut i ja el tinc allà, em dóna la mà i em demana que què tal m’ha anat el viatge fins aquí i si ja tinc on viure.  Sembla content de veure’m allà.

M’ensenya la meva oficina, la comparteixo amb un enginyer mecànic d’uns 50 anys que a primera vista no sembla gaire sociable ni simpàtic. Desprès, em porta a fer una volta per l’edifici tot presentant-me els companys amb qui més treballaré i saltant-se la gent amb qui per ara, no hi tindré tant contacte.

                           Foto de l'oficina on podeu veure on seu el meu company. 

Em mostra on està el menjador, hi ha cafè i té gratuït per a tothom, i dilluns, dimecres i divendres matí passen a dur un cistell amb fruita per a la gent. Agafo un plàtan i me’l poso a la butxaca, me’l menjaré desprès.

Desprès de la volta, em dona un portátil provisional ja que el meu ordinador i portátil definitiu encara no han arribat. També em dona el meu móvil d’empresa, és un model nou i amb una pantalla gegant, no crec que fés falta tenir un model tant car i nou per a treballar, però bé, s’agraeix el gest.

No m’ho hauria pensat mai, però just desprès em diu que “esculli els mobles que vull tenir a l’oficina” que farà venir al noi per a que li indiqui en el catàleg i els compraran.

A Suècia es preocupen molt per l’ergonomia a la feina, em comenta que és important que cadascú s’esculli la cadira, que fins i tot alguns companys han escollit uns mobles que et permeten treballar com mig dempeus durant un rato, i asseguts desprès. Hauré de mirar-me les cadires que té la gent…

Un noi anomenat com el déu Thor s’està 2 hores amb mi explicant-me com entrar a la Intranet de la Universitat, em configura el meu correu i compte i em mostra les diferents pàgines de la universitat, fins i tot tenen una web on hi ha manuals explications sobre com configurar-te el teu móbil sigui de la marca i model que sigui.

 Al cap de 2 hores ve a dir-me que si tot està bé i si em fa falta res, ell té el seu despatx just al costat del meu, crec que em farà més d’una visita per a saber com vaig.

El meu company d’oficina sembla que vol conèixe’m i em demana d’on sóc i on treballava abans. M’explica que ell abans habia treballat a Silicon Valley a San Francisco, i també a Australia. Ara ja entenc el perquè d’aquest gran pòster d’una foto aèria de S.F que tinc a davant meu.

M’explica que ell entra a treballar a les 6h i que marxa a les 3h. Li he dit que si puc, miraré d’entrar abans de les 8h, però sé que no ho cumpliré.

A les 11:45h surto del meu despatx per a trovar-me amb una companya i anar a dinar. Es veu que tothom surt a dinar a les 12h i per no trobar cues marxem abans.

A les 3h el meu company d’oficina marxa. I a les 3:15h ve de nou el meu jefe a dir-me que com vaig i que ell marxa també, es veu que també entra a treballar a les 6h i poc… serà normal doncs entrar tant d’hora?

Crec que si vull veure els meus companys durant algunes hores i poder treballar junts, hauré d’intentar arribar abans de les 8h…

Són les 4h i ja no veig ningú pasar pel passadís, (tenim la porta oberta sempre de l’oficina), els divendres la gent surt abans, i més si fa sol.

A les 5h tanco el meu portátil, tanco amb clau l’oficina, i marxo. Sóc la última en marxar a la meva planta.

Dilluns segon dia de feina i la primera reunió amb els científics.

diumenge, 3 de març del 2013

Arribada a Lund, surt el sol!


Hola gent!

Sento no haver escrit res fins ara, encara no he pogut contractar Internet a casa ja que no tinc el NIE suec i per tant he d’agafar el Wi-fi dels bar son vaig a berenar o bé de a feina.

L’empresa m’ha donat un mòbilque té 3G però no m’agrada gens escriure gaire en aquest teclat tant petit.

La nostra arribada a Lund va ser dimarts, vam travessar des de Dinamarca cap a Suècia pel pont de Öresund de 8km de llarg.

Els cotxes van per la part superior i la via del tren passa per sota. Es diu que és el pont d’estructura de cables, amb més calçada (30m) i amb via de tren, més llarg.



Quan vam ser a Lund no feia gaire bon dia, estava núvol, però no feia prou fred com per aturar-nos a anar a fer una volta per la ciutat, per sort, a la tarda va sortir el sol i tota la gent, allà les 4h de la tarda va sortir de la feina i els carrers estaven plens de gent en busca de la llum i l’escalforeta que, tot i que no és real ja que poc escalfa el sol, sí que dóna una sensació de benestar…

Dimecres a la tarda em van donar les claus del pis i finalment vam poder entrar a a deixar-hi les coses que duiem al cotxe. (Les dues plantes que em vaig endur de casa han sofert una congelació parcial de tron i branques… a veure si sobreviuen. )

La veritat és que el pis està molt millor que a les fotos. Té parquet a terra, i és molt nou.

Aquí tothom va descalç dins de casa, el mateix propietari al venir i entrar es va descalçar mentres jo anava amb les bambes sense parar-hi compte de que estava fent una cosa “incorrecta”. Ara vaig amb les sabatilles, noi.. fa fred anant descalç!

El meu carrer consta de varies casetes a la dreta i a l’esquerra els blocs de pisos que semblen com casetes unifamiliars, jo estic en un dels baixos, tots ells amb 1 sola habitació doble, sala d’estar, bany i cuina.

Cada pis disposa del seu traster i plaça de parquing exterior, sembla ser que el tema pàrquings dins d’un cobert o subterranis no els hi va, i és un engorro el haver de rascar cada matí el vidre del cotxe per a treure el gel! Però bé, crec que ja s’ho prenen com a una activitat esportiva mantinal.






 El propietari em va donar un carpesà de no sé pas quantes fulles i em va dir que m’ho havia de llegir que era important! (tot en suec, clar).

Em va demanar també si m’agradava cuinar amb espècies, doncs tenen al jardí una zona on hi ha tot de plantes aromàtiques com farigola, salvia, etc.. per als veïns, tots en podem agafar si volem. També tenen, i es pot demanar, petites zones com per a tenir el teu hort.

Quan ell va marxar vaig obrir aquest totxo de carpesà i a dins em trobo els manuals dels electrodomèstics, el telèfon del noi que m’ajudarà si s’ha de reparar qualsevol cosa (un noi de Croàcia molt simpàtic i que ja em vol vendre una tele petita, segurament se la vol treure de sobre), també hi havia el “com reciclar i fer-ho bé”, he contat uns 7 diferents containers per a tenir-ho tot separat.  

Ja us podeu imaginar el merder de pots i bosses que tinc dins la cuina per a fer-ne la sel·lecció correctament, perquè clar! No és el mateix una ampolla de vidre transparent que una de color verd!!




La veritat és que estic molt contenta amb el pis i espero estar-hi a gust i fer-me’l meu.

A l’entrada ja hi tinc l’estora que prou bé indica que sóc catalana “Benvingut a la república independent de casa meva”.

diumenge, 24 de febrer del 2013

Ginebra i Yvoire: vent, fred, gel i fondue!

Aquest matí, tot i la dolenta previsió del temps, ens hem llevat a -1ºC (amb una sensació de -8ºC degut al vent).  

El sol ha sortit per ensenyar-nos el mont Jura just davant del nostre edifici a Ferney-Voltaire.  

Jura és una muntanya que s'eleva verticalment sense clemència, tota coberta de neu i que, cada vegada que te la mires, et recordo lo insignificant que ets. (Ja no cal comentar la sensació de petitesa al veure el Mont Blanc). 

Desprès d'esmorzar visitem el CERN, som els únics turistes..., segurament la gent no té gaire motivació per visitar un lloc així en cap de setmana, tots deuen estar a les pistes d'esquí dels Alps propers. 



Deixem Meyrin i anem al centre de Ginebra per caminar pels estrets i empinats carrerons i entrem dins la catedran de Sant Pere. 

Per dinar una fondue interminable amb patates i pa. 

Desprès de dinar hem anat fins a Yvoire, un poble medieval a la part francesa, arran del Llac Léman, just al costat oposat a Lausanne. 





Al tornar, han començat a caure volves de neu, a veure demà com em trobaré el cotxe! 

Demà les 7h hem d'estar en peu i a les 8h marxem direcció Heidelberg per dinar amb una amiga, i continuarem fins a Hamburg.  Total són unes 10h si fa no fa de trajecte.

Per cert, dormo dins un sac de dormir i a sobre el nórdic, tinc un fred!... ai quin fred patiré a Suècia! 













dissabte, 23 de febrer del 2013

De Catalunya a Ginebra

A les 9h del matí, sortim de casa amb neu i fins passat Sant Hilari Sacalm no deixem el paissatge nevat.  


Passem Perpinyà, una tramuntana fortíssima, i a les muntanyes el vent aixeca   la neu fent-la voleiar. 





Un accident prop de Grenoble ens fa estar parats durant 1h aproximadament, neva moltíssim, el cotxe queda tot blanc. Se'ns fa fosc, són les 6h i no para de nevar i nevar. 

Passem la frontera cap a Suïssa allà les 7h, ja tenim la Vignette!! Arribem a Ferney-Voltaire ben cansats. 

Demà, a visitar Ginebra si el temps ens ho permet. Temperatura: -4ºC, sensació de -10ºC!! 




divendres, 22 de febrer del 2013

Countdown! El compte enrere...

Què més fer quan ja només queda esperar a que arribi el moment?

Tothom em demana si estic nerviosa. Bé, una mica sí, però tampoc els què m'hauria imaginat. Suposo que ja fa temps que estic mentalitzada de que aquest dia arribaria tard o d'hora. 

A sobre el llit dues maletes, totes plenes de roba i coses necessàries pels meus primers dies allà fins que arribi la furgoneta de la mudança el dia 1, dia que començaré a treballar. Sembla ser que la furgoneta que havia de venir ahir va tenir un accident, i vindran amb una de diferent aquest dia 26. 

La previsió del temps sí que em preocupa ja que aquesta nit nevarà, demà matí despertarem amb una terra  blanca i freda tota congelada, a la que li diré adéu tot creuant per la Jonquera i amunt. 

L'amic Albert escriu des de Rumb al Sud, en aquest cas jo vaig Rumb al Nord.

Hi ha persones que m'han dit que miri de recordar el moment en que creui la frontera, just els segons abans, i també els segons desprès. Intentaré captar dins el meu cor i cap, aquests instants en els que deixaré aquest petit país i passaré a la meva nova aventura trepitjant terreny desconegut.

He dit adéu a les últimes persones, apilat a l'entrada de casa les caixes i paquets que demà cuidadosament intentaré incavir en el maleter del meu cotxe, he sopat, i ara, ja només queda esperar. 

La ruta serà anar a Ginebra demà i quedar-nos fins dilluns al matí.

Dilluns, dinarem a Heidelberg amb una bona amiga que viu allà i desprès pujarem fins a Hamburg on pararem a dormir.

Dimarts deixarem Alemanya per creuar el sud de Dinamarca i entrar a Suècia per Malmö.

El meu viatge tot i que va començar en el moment en que vaig acceptar la plaça, comença realment demà a les 8h quan pugi al cotxe i deixi casa meu, el meu poble, la comarca, i Catalunya. 

Ara, apoio el meu cap sobre el pit de la meva àvia, m'encanta el seu pujar i baixar al respirar i com m'acarona els cabells. 

Ella mira una película tota concentrada. Miro la seva tauleta de nit, tota plena de papers, però a la vegada ben ordenats, el seu vell despertador ja no hi és, ara n'ocupa el seu lloc un de nou que fa dies li vam comprar; les agulles fan el tic-tac prou alt com per a que les senti. Crec que em quedaré un rato més així amb ella.  

Us envio una forta abraçada a tots i sobretot als qui no he pogut quedar abans de marxar.

Faré la última maleta amb totes les coses que no són roba, ni llibres, ni tan sols medecines o el raspall de dents, sinó que són totes aquelles coses que vull recordar, els somriures, abraçades, converses, amb tu, amb ella, nits amb els amics, amb la família, amb tots vosaltres, i ho guardaré, hi quebrà tot, tot dins la maleta del meu cor!

Una abraçada! us tindré informats! :)  











diumenge, 10 de febrer del 2013

Quin model vols?

El meu primer contacte amb la cultura sueca va ser fa uns 5 anys, quan vaig conèixer a la científica amb la que hauría de treballar des de llavors i fins fa ben poc. 

Els que ja la coneixeu no cal que us digui el què en penso, però crec que no reflexa l'actitud i personalitat de les persones del seu país.

El segon contacte va ser quan vaig anar a fer l'entrevista de feina a Lund. 

L'entrevista no va ser per res, similar a les que havia fet abans a Suïssa, Anglaterra, Holanda..., mai havia rigut com ho vaig fer en aquella entrevista, i tampoc mai m'havia sentit tant còmode i tranquila fent la meva presentació del CV. 

Tots els allà presents, asseguts, mirant-me i escoltant-me, em van fer preguntes simplement per a conèixer més sobre mi, però mai amb malícia per fer-me quedar en evidència. 

Vaig sortir molt sorpresa aquella dia, tot pensant que encara que no em donguèssin la plaça, havia sigut una bona experiència.

Desprès de l'entrevista, em van explicar més sobre l'estat del projecte i evolució, i també em van fer una visita a les instal·lacions (cosa que no tothom ho fa).

Just abans de Nadal em va trucar el Cap d'Enginyeria per donar-me la notícia de que m'havíen donat la plaça, també em va fer saber de que m'ajudaríen amb el que poguéssin i em formarien, i que, si "fallàvem" en el projecte, doncs que ja miraríem d'arreglar-ho. 

Aquesta ja no em va semblar una frase que diría un "cap" de qualsevol empresa d'aquí, però bé, em va animar i motivar a començar a treballar amb ells.

Aquest divendres, vaig rebre un mail seu, (dia que, més endavant, vaig descobrir que ell el tenia de vacances), dient-me que m'havien comprat un ordinador i un portàtil i que sisplau escollís entre dos models de móvil i que li digués de quin color el volía que ell l'aniria a comprar. 

Com? Des de quan un jefe et demana que "Quin model vols?" !!!!  això sí que no m'havia passat mai abans... bé, crec, que hauré de començar a acceptar la idea de que possiblement sí que existeixen els jefes que es preocupen per a que les persones que tenen al seu càrrec estigui contentes..

Demà, renovar-me el passaport, mirar quan puc fer la revisió al cotxe, canviar uns quants euros a swedish kronas, i moltes coses més! 




dimecres, 30 de gener del 2013

Les primeres caixes...

He anat deixant fins ara el començar a fer caixes i empaquetar coses, pensava que seria cosa fàcil, però no ho és gens! ja he trobat les primeres dificultats en intentar protegir les quilles de la taula de kitesurf. 

La majoria de les caixes que utilitzo són caixes de la feina que s'havien de llençar, això fa que totes elles portin cintes i etiquetes de les diferents empreses i països d'on van ser enviades primer, espero que cap de les meves caixes vagi a parar a algún dels notres proveïdors, sería divertit veure'ls obrir-la i trobar-se amb sabates o tupper wares a dins :)